La normativa a la Costa Brava, instrument per a un nou paisatge

L’Estudi de la normativa urbanística existent a la Costa Brava permet entendre la relació entre l’arquitectura i el paisatge que esdevé de la seva aplicació, des dels anys trenta, quan es va constituir el Patronat de la Costa Brava fins al 1958 amb les Normes Generals Reguladores de les Construccions o Urbanitzacions de la Província de Girona. Un conjunt de normatives que van tenir com a premissa vetllar per les “belleses naturals” que conformaven el paisatge, entenent-lo com quelcom a preservar però també com un suport per l’arquitectura, que va fer possible crear una nova i modernitzada Costa Brava, en definitiva un nou paisatge per al turisme.Postprint (author's final draft

La fotografia turística, les guies i la publicitat, testimonis arquitectònics de la transformació del paisatge de la Costa Brava entre els anys 20 i 60

“El paisaje no existe, tenemos que inventarlo” (Cueco, 1982). La Costa Gironina, va esdevenir paisatge desdel moment que Ferràn Agulló li va donar un nom: la Costa Brava, que pintors i fotògrafs, van ensenyar amirar. Un paisatge fet de la suma de molts paisatges que Josep Pla en la Guía General y Verídica va dibuixar amb paraules. La publicitat de la Costa Brava, formada per les fotografies i les guies turístiques, van ser els testimonis de la transformació del paisatge que amb la irrupció del turisme va patir aquesta costa, entre els anys 20 i 60. La necessitat urgent d’allotjament va propiciar la construcció d’una nova arquitectura hotelera, a partir dels anys 50, que d’acord amb la Normativa Urbanística de l’època, va establir una relació de diàleg amb el seu entorn, creant un nou paisatge. Amb la suma d’aquests testimonis escrits, imatges i publicacions, podem precisar el ritme de creixement i la transformació d’un paisatge natural, arquitectònic i humà, que de la mà del turisme va definir i redefinir una part del territori català. Un territori que fins a la meitat dels anys seixanta va mantenir l’equilibri entre l’arquitectura i el paisatge, sense imposar-se un sobre l’altre.Postprint (published version

Learning by comparing

The subject Comparative Architecture, carried out in the MBArch Master of the ETSAB (UPC), proposes the comparison of 10 pairs of images as a methodology for learning architecture. Throughout the course, students elaborate 10 texts in which the multiple relationships established between two architectural or artistic works emerge; highlighting those aspects of both images that otherwise would not have arisen. In this matter, the choice of comparable examples, as well as the historical, stylistic or disciplinary mainstreaming of the works is essential, since they allow establishing relationships that go beyond typological, spatial or temporal patterns and allow very different discourses depending on the chosen 'opponent'. The paper will explain, based on 10 arguments, the teaching methodology implemented during 10 courses taught in Comparative Architecture (2010-2020). A learning system that is, at the same time, an instrument of analysis and a project tool, which aims to sharpen the gaze and the critical sense of the student. From the necessary 'archaeological survey' of disassembling the apparent forms to reassembling them through the comparisons made, concepts such as: version, analogy, contradiction, deformation, transformation, extension, reference, paradox, reminiscent or hyperbole, arise. Terms that are found in the connections that are established between the images and that grant a unitary argument to the personal recomposition that the comparative process entails. As an example, we will explain, among others, the master lines that arise from the mutual enlightening of works such Giuseppe Terragni’s Casa del Fascio in Como (1936) and the Rafael Moneo’s Murcia City Council (1998); the AEG by Peter Behrens (1913) and the Fronleichnamskirche in Aquisgran by Rudolf Schwarz (1930); or the Rotating House drawing by Paul Klee (1921) and the Kal’at Sim’ân Monastery plant in Syria (450-470). Works whose comparison show the mysterious qualities that brought them together.Peer ReviewedPostprint (published version

Basic learning of form

“Form is ‘what’, Design is ‘how’” (Kahn, 1960). Learning about the formal universe and the wide range of possibilities it offers should be one of the purposes of the early subjects in architectural studies. This article aims to explain the contents of a first course of architectural design and demonstrate how, using a methodology based on precise theoretical-practical tools and an active pedagogical dynamic, results are obtained that, on average, are very satisfactory. It shows that in twelve weeks’ time, students have acquired the tools they need to approach any design problem from its formPeer Reviewe

Basic learning of form

“Form is ‘what’, Design is ‘how’” (Kahn, 1960). Learning about the formal universe and the wide range of possibilities it offers should be one of the purposes of the early subjects in architectural studies. This article aims to explain the contents of a first course of architectural design and demonstrate how, using a methodology based on precise theoretical-practical tools and an active pedagogical dynamic, results are obtained that, on average, are very satisfactory. It shows that in twelve weeks’ time, students have acquired the tools they need to approach any design problem from its form.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Bases per al Projecte II

Descripció del recurs: 31 de gener de 2018L’espai és l’ambient en què es desenvolupa l’activitat humana, l’extensió del cos en la seva existència orgànica, funcional, perceptiva i emocional. L’arquitectura és l’organització de l’espai per fer-lo habitable. El coneixement de l’espai a la mida de l’home és necessari per aplicar-lo en el projecte arquitectònic. Si a l’assignatura Bases per al Projecte I es va incidir en el necessari domini del llenguatge de les Formes per resoldre qualsevol problema de disseny, a Bases per al Projecte II abordem els mecanismes de percepció, materialització i organització de l’Espai com a instruments necessaris per al projecte arquitectònic. Forma i Espai conflueixen novament en aquesta assignatura: l’Espai no pot ser entès sense la Forma i, a la vegada, les Formes no poden entrar en relació sense l’Espai. L’Espai Arquitectònic apareix quan l’arquitecte dóna Forma i Escala a una part de la superfície lliure: l’espai és el mitjà gràcies al qual és possible la disposició de les coses. L’Espai també sorgeix quan es genera un interior habitable, creant una Forma envoltant que conté un volum d’espai buit. I finalment, l’Espai és el camp que incorpora el Temps en la seva experimentació i recorregut. L’arquitectura és la visualització simultània d’aquestes tres idees d’Espai: el Lloc, l’Interior i l’Experimentació Temporal.Primera edici

La Costa Brava de Valentí Fargnoli : retrats de paisatge

La fotografia, juntament amb la pintura i la literatura, és una de les eines que han contribuït a crear el paisatge de la Costa Brava. Com deia Henry Cueco (1995): «El paisatge no existeix, s’ha d’inventar», i és així com Valentí Fargnoli, a través de les seves fotografies, va contribuir a inventar la Costa Brava —que Ferran Agulló havia batejat amb aquest nom l’any 1908—, i la va mostrar en tota la seva complexitat

Costa Brava, la invención de un paisaje

Postprint (published version

La Costa Brava de Valentí Fargnoli : retrats de paisatge

La fotografia, juntament amb la pintura i la literatura, és una de les eines que han contribuït a crear el paisatge de la Costa Brava. Com deia Henry Cueco (1995): «El paisatge no existeix, s’ha d’inventar», i és així com Valentí Fargnoli, a través de les seves fotografies, va contribuir a inventar la Costa Brava —que Ferran Agulló havia batejat amb aquest nom l’any 1908—, i la va mostrar en tota la seva complexitat.Postprint (published version